De les obres del Passeig Gregori Maians i la Unitat d’Actuació nº 11. Trencament de la coherència jurídica del sector? Dubtes, inseguretat i falta d’informació

Des que es va anunciar per part del govern d’Oliva, amb la pompa que els caracteritza, que anaven fer-se les obres per acabar el passeig Gregori Maians, des de Projecte Oliva vam manifestar la nostra preocupació per totes les qüestions relatives a la Unitat d’Actuació 11 (UA-11) que estaven obviant-se deliberadament.

 

Conforme s’ha explicat, sembla que els anteriors governs de la ciutat, foren del color que foren, no havien acabat d’entaulellar eixe tram del passeig per pura desídia. Però és que la qüestió no és tan senzilla i el que ens temem és que s’estiga tirant camp a través, amb els perills que això comporta, i amb els precedents que a l’Ajuntament d’Oliva tenim.

 

Efectivament, la qüestió del passeig Gregori Maians no és tan senzilla. Ve de lluny. Concretament de l’any 2000, quan s’aprova la delimitació de la UA-11, sector urbanístic dins el qual està integrat aquest tram de passeig. Per tant, la UA-11 és tota la borsa de terrenys compresos entre el passeig Francisco Brines (de Somopar a l’Hort de Palau) fins al carrer Isaac Albéniz (del nou Mercadona a l’Hort de Palau), i des del carrer Miquel Martí i Pol (fitant amb l’Hort de Palau) que no està acabat, li falta una meitat del carrer, precisament perquè forma part de la UA-11, fins al passeig Gregori Maians.

 

Amb aquesta delimitació urbanística, el criteri tècnic sempre mantingut ha estat la necessitat d’executar la transformació urbanística, açò és, urbanitzar tot eixos terrenys i acabar el tram de passeig amb un adequat repartiment de drets i càrregues entre els propietaris, i amb l’adequada dotació de serveis i infraestructures per als sectors. Així, es van aprovar tots els instruments urbanístics entre els anys 2007 i 2012: Pla Parcial, Projecte de Reparcel·lació, Projecte d’Urbanització i Compte de Liquidació; inclús es va aprovar l’expedient per contractar les obres.

Allò va quedar bloquejat. Ara s’ha decidit per part del govern a acabar el passeig ignorant tot el conjunt de la Unitat d’Actuació-11, que compta amb tots els instruments urbanístics aprovats. Aquest tirar “per la via ràpida” que està fent el Govern Compromís-PSOE, no estarà incubant un nou marró urbanístic? La UA-11 podria ser el nou Aigua Blanca IV, o Canyaes I? Hi ha molta preocupació sobre com aquesta actuació “per lliure” del govern d’Oliva pot afectar als drets i obligacions dels propietaris del sector i totes les conseqüències en cadena que aquesta “coneguda” forma de fer les coses pot comportar en un futur. Anem a pams.

 

L’any 2000, ja ha plogut, es va aprovar la delimitació de la UA-11, comprenent tot l’espai de terrenys que s’ha indicat anteriorment i que es pot visualitzar bé a la imatge de més avall. Aquesta delimitació ja no fou pacífica, i és conseqüència de la Sentència 26/92, del TSJCV, ratificada pel Tribunal Suprem l’any 1999.

 

El Programa d’Actuació Integrada (PAI) del sector fou aprovada definitivament l’any 2007, possibilitant que aquest mateix any s’aprovara el Projecte d’Urbanització. La Junta de Govern Local de 28 de juliol de 2009 s’aprova el Projecte de Reparcel·lació, generant la inscripció en el Registre de la Propietat.

L’any 2010, i sense haver-se començat les obres, s’aprova una addenda al dit projecte, obligant a una rectificació del Compte de liquidació provisional del projecte de reparcel·lació, que es calculava amb un Preu d’Execució per al Contracte (PEC) d’1.514.256’62 euros.

 

Al 2012 s’aprova pel Decret d’alcaldia 1152/12, d’11 d’abril, l’expedient de contractació de les obres d’urbanització i, una vegada publicat el dit Decret, es resol suspendre el procediment de licitació. En aquell moment es manifesta la necessitat d’acomodar el projecte d’urbanització a la normativa vigent en aquell moment, advertint carències sobre el projecte original, referides als costos de les obres de i instal·lacions de connexió de la xarxa de subministrament d’energia elèctrica. La subestació elèctrica de la que sempre s’ha parlat. Tot propicia una nova modificació dels costos de la urbanització que, l’any 2012, ja s’estimaven amb un PEC de 2.585.722’53 euros, per la nova reglamentació, als que cabia sumar la quantitat de 356.000 euros de la connexió a la xarxa elèctrica i 73.268’83 euros per honoraris de la redacció de la modificació del projecte.

 

Els dits projecte d’urbanització s’aproven el 22 d’abril de 2013, per l’enginyer Eduardo Griñán Ramis i, en setembre del mateix any, s’emeten els pertinents informes tècnics municipals.

A la fi, aquesta primera intentona queda parada.

 

 

 

L’any 2016, formant Projecte Oliva part del govern municipal, ostentant, entre d’altres, la regidoria de planejament urbanístic, es reprén l’activitat a la UA-11. Atés que els costos de la urbanització s’hi havien incrementat i molt, amb el nou projecte presentat l’any 2013, el Govern d’Oliva encomana un informe jurídic al despatx de Noguera Abogados, on es demana informar sobre la viabilitat jurídica d’efectuar la retaxació del Compte de Liquidació provisional i la possibilitat d’executar el tram del passeig Gregori Maians sense trencar la coherència jurídica del sector.

 

Així, es preveu adequadament la possibilitat d’efectuar la retaxació, donant claredat al repartiment de costos entre els propietaris. I, sobre la possibilitat d’acabar el passeig abans d’executar la urbanització, a l’informe s’aconsella que la fórmula més adequada seria subdividir la UA-11 en diferents subunitats d’execució, de forma que es puguen escometre adequadament  les obres del passeig garantint la seguretat jurídica de tots els propietaris.

 

Aquest era el procediment llògic i adequat, el més segur i prudent jurídicament. El procedir que garantiria poder executar les obres del passeig i de la urbanització sense que es generaren problemes urbanístics com els que es tenen en altres urbanitzacions d’Oliva.

 

Partint d’aquest plantejament, van succeint-se tot el seguit d’actuacions. Passes que, des del govern d’Oliva, en aquell moment, anaven efectuant-se amb les llògiques dificultats.

 

Com podem comprovar, és una qüestió de fons, de drets i obligacions que han de garantir-se en just repartiment entre les parts, i no era tan fàcil com entaulellar el passeig i prou.

Des de Projecte Oliva hem manifestat en moltes ocasions que no veiem massa clar com estava procedint el govern d’Oliva en les seues inversions. Des de l’obscurantisme en la presa de decisions d’on invertir els diners del romanent municipal en aquests moments que l’Estat ha alçat les regles fiscals i permet gastar sense límit, fins a com s’executen determinats projectes, com per exemple, el parc (?) de l’Avinguda de València, amb els modificats com a recurs constant.

 

I en el cas de les obres del passeig Gregori Maians, hem alçat la veu des del primer moment perquè veiem que les coses no estan fent-se com es va plantejar que era jurídicament adequat. La coherència jurídica del sector ha anat pels aires.

No estem en contra de que s’acabe el passeig. Tot al contrari, tan debò s’haguera fet abans. Però actuar obviant tota la informació prèvia i  a presses i correres, ens fa més por que una tronà. 

 

Quan la regidoria de parcs i jardins, que dirigeix la Sra. Morell, decideix contractar les obres per acabar el passeig,  el Tècnic de contractació adverteix que aquest passeig forma part de la UA-11 i que hi ha un històric que cal revisar. Així, sol·licita un informe jurídic que diga si es poden o no dur a terme les obres del passeig Gregori Maians sense que s’afecte als instruments urbanístics ja aprovats (en 2012-2013) i que es concrete com impliquen als drets i obligacions dels propietaris del sector.  

 

I així tot, s’emet un informe que  invoca a un suposat principi d’oportunitat (!) que permetrà executar les obres del passeig amb càrrec a fons propis de l’Ajuntament, a mode d’Anticipi de Quotes d’Urbanització, i ja després es cobrarà en quotes d’urbanització als propietaris. La coherència jurídica del sector ha estat dinamitada.

Vist que s’havien tret de la màniga un “principi d’oportunitat” per fer les obres passant per alt tot el que s’havia anat traçant, la nostra preocupació era, i és, si s’està garantint que tot queda degudament cosit per a que no hi hagen problemes en el futur.

 

Al plenari de gener de 2023, des de Projecte Oliva vam formular una sèrie de preguntes:

Què passa amb el PAI, el Projecte d’Urbanització i Reparcel·lació i Compte de Liquidació ja aprovats? Què s’ha de fer amb ells? Amb l’execució d’aquesta obra queden automàticament invalidats? En cas que aquests instruments ja aprovats hagueren de redactar-se de nou, perquè al executar-se el tram del passeig queda alterada tota la configuració inicial, qui pagarà els costos de redacció? Els propietaris o l’Ajuntament? Cal una resposta immediata i per escrit, informant als propietaris. Els “ja vorem” tenen males conseqüències.

 

S’ha decidit que va a executar-se les obres amb fons propis, a mode d’anticipi de les Quotes d’Urbanització, sempre que l’Ajuntament reintegre la inversió anticipada en el moment de la liquidació. Però, s’ha fet una quantificació precisa en el projecte de les obres on es determine amb precisió què correspondria recuperar-se en quotes d’urbanització i què no? Es pot garantir amb seguretat jurídica i predicibilitat que hi haurà un adequat repartiment de les càrregues entre els propietaris i l’Ajuntament en un futur?

 

S’han contemplat els projectes d’urbanització i de reparcel·lació a l’hora de redactar el projecte de les obres del passeig Gregori Maians per garantir que tot quede ben encaixat en un futur? Te tot un encaix urbanístic clar i previst? O s’està improvisant?

 

En els informes que avalen aquestes obres es diu:

Si las obras, o parte de las mismas, que se contemplan en el Proyecto de Reforma del Paseo Gregorio Mayans, no resultan compatibles con las previstas en el Proyecto de Urbanización que se apruebe, no resultan aprovechables o, por el transcurso del tiempo pierden su funcionalidad y han de sustituirse, no generará en favor del Ayuntamiento ninguno derecho de reintegro o compensación.

 

“Algú pot contestar a totes les preguntes?”, va insistir el regidor de Projecte Oliva, Joan Mata, al plenari de febrer, novament. El govern va contestar que eren qüestions tècniques i que millor preguntara als serveis tècnics municipals. “Siga el que siga – insistia Mata – feu el favor de donar informació a tots els propietaris afectats i no generem un nou monstre urbanístic a Oliva”.

Vistos tots els dubtes exposats, el grup municipal de Projecte Oliva va anar als departaments tècnics municipals pertinents i, de totes les anteriors preguntes es mantenen els dubtes. Vam acompanyar a quatre propietaris de la UA-11 perquè pogueren tindre alguna informació, ja que l’Ajuntament no els havia dit res.

 

També van assistir dos propietaris del Sector 2, preocupats per la derivació de les pluvials de la UA-11 cap al seu sector i manifesten dubtes de la capacitat d’acumulació del col·lector de tota l’aigua de pluja que ara cap allí podria derivar-se.

 

Sobre aquest particular, s’observa que les obres de reforma del passeig incorporen la divisió de les aigües residuals i les pluvials, augmentant el cabdal de les clavegueres d’eixe tram de passeig. Però, van a morir a una claveguera que te un tamany inferior generant un embut? Estan fent-se obres de clavegueram comptant en una futura urbanització o quedaran obsoletes aquestes obres quan tots els terrenys que ara absorbeixen la pluja de la UA-11 i el sector 15 (que només plou es converteix en una piscina) siguen sòl asfaltat i amb finques?

 

Segons ens van informar els serveis tècnics de cicle de l’aigua, es va recomanar construir un tanc de turmentes, que tinguera capacitat d’absorbir les cada vegada més habituals tempestes intenses. Açò no es va fer perquè el govern adduïa que no tenia temps i no hi havien prou diners. Les presses i la improvisació, males conselleres.

 

I altres qüestions també, com és el tema de l’aparcament.

Segons hem pogut conéixer, les obres suposaran l’eliminació de totes les places d’aparcament del passeig Gregori Maians. Va a fer-se un carril bici (d’on ve i cap on va?) inclús s’ha arribat a dir que quedaria previst per al pas d’un hipotètic tramvia (però el tren no s’ha planificat sempre subterrani? Un tramvia a peu de carrer?).

 

Davant la reacció del veïnat per l’eliminació dels aparcaments, hem pogut assabentar-nos-en que el govern d’Oliva va a construir un aparcament dins d’uns terrenys que formen part de la UA-11, és a dir, que estan per urbanitzar. Si es necessitava un pàrquing, perquè no es va contractar conjuntament amb l’obra del passeig i hauria eixit més barat? Si el pàrquing de 12 cotxes que estan adequant en un solar de l’Avinguda de València va a costar-nos més de 17.368 euros en obres i (socorro) el que ens costarà en lloguers cada mes... què pot costar adequar i llogar uns terrenys per a un pàrquing per a 200 cotxes (s’han eliminat 250 places d’aparcament, eixim perdent)?

 

Però hi ha més! El pàrquing va a fer-se sobre una futura zona verda. Això vol dir que estem fent la feina del matalafer, fer i desfer? Vol dir que anem a gastar-nos un dineral adequant el pàrquing per a que després hi haja de ser destruït? El dia que s’urbanitze, amb 250 places de pàrquing menys, on clavarem els cotxes? O és que a cas, amb aquestes accions està soterrant tota possibilitat d’urbanitzar la UA-11 en les pròximes dècades?

La forma d’actuar que està tenint el Govern Compromís-PSOE en les obres del passeig Gregori Maians recorda massa a formes de fer (desfer) que ja s’han tingut per part de governs anteriors amb els mateixos colors. I les conseqüències són conegudes per tots.

 

Com hem dit, no estem en contra de que es facen les obres del passeig Gregori Maians. Res d’això. I no estem en contra pel simple fet de fer la contra per estar a l’oposició. Això és absurd.

 

El que ens preocupa és que s’ha canviat sobtadament de plantejament respecte a la UA-11 sense que hi haja hagut un procés d’assegurament de les garanties dels propietaris del sector.

 

El plantejament sostingut durant anys, i degudament avalat per informes jurídics, era subdividir la UA-11 en diferents subunitats d’execució, per escometre les obres del passeig sense trencar la coherència jurídica del sector i garantint l’adequat repartiment de drets i obligacions entre les parts, així com també definint un adequat encaix de la futura urbanització amb tota la trama urbana existent.

 

Ara, s’ha tirat per la via ràpida i s’han posat diners dels estalvis municipals per acabar el passeig i s’està obviant la pertinença del passeig a la UA-11. S’està actuant obviant una realitat física i jurídica i, ens temem, que s’està gestant un futur problema urbanístic, ja que no s’està garantint el tindre tots els caps degudament lligats i els conflictes afloraran. Després costarà més feina. Per voler actuar ràpid per anotar-se un tanto polític, qui vinga darrere se les vorà negres per redreçar la situació.

 

S’ha canviat de criteri sense tràmit intermedi. El que des de Projecte Oliva demanem insistentment és que s’informe a tots els propietaris del que s’està fent, que se’ls done informació certa de com queda la situació del sector després d’aquestes obres, i que es conteste a totes preguntes que al llarg d’aquest article s’han anat formulant. Que hi haja claredat i predicibilitat. Serietat. Veritat. Evitar engrossir el llistat de rèmores urbanístiques que Oliva arrastra, i la lastra.