L’espiral de pujades tributàries del govern Compromís-PSOE a Oliva: és el torn de la taxa del fem

En ple debat nacional sobre si mantenir o baixar els impostos, sembla que el govern d’Oliva, format per Compromís-PSOE, ho te molt clar. Ni mantenir, ni baixar: pujar!

 

El govern que passarà a la història per haver gestionat els pressupostos de la forma més erràtica possible (amb caiguda de la regla de despesa, no aprovació de pressupost per primera vegada en la història, aprovar pressupostos sense incloure despeses ordinàries), sembla que també vol ser recordat com el govern de les inacabables pujades d’impostos. En el que portem de legislatura han pujat un 10% l’ICIO, un 8’5% l’IBI Urbà i un 150% les plusvàlues.

 

Recentment s’ha publicat l’anunci d’audiència prèvia de dos noves pujades de tributs que preveu el regidor Miguel Monzonís (PSOE): un 160% la taxa del clavegueram i una pujada sense precedents de la taxa de la recollida del fem, que mereix una valoració i anem a fer-la a continuació. Ah! I està prevista també la pujada de la taxa del cementeri. Sembla que vivim una «progressiva» pujada de tributs sense fi a Oliva...

 

 

Una pujada de la taxa del fem sense precedents

A no molt tardar, el govern d’Oliva aprovarà una pujada de la taxa del fem que fa tremolar. D’una tacada, volen multiplicar per dos (x2!) la recaptació d’aquesta taxa, per això van a fer una pujada que a més d’exagerada ens sembla injusta amb molts sectors d’activitat del nostre municipi.

 

Vostè passarà a pagar quasi un 40% més en la taxa del fem de casa. Un 40% més, que es diu prompte. Amb una inflació desbocada, el govern Compromís-PSOE d’Oliva, per acabar-ho d’adobar, ha decidit pujar-li la taxa dels 32€ actuals a 44’60€.

 

Però és que si vostè te una botiga de més de 80m2 en Oliva, van a pujar-li la taxa un 81’72%. I si el local és de més de 100m2 li la pujaran un 169’69%. És a dir, de 64€ a 116’30€ i de 64€ a 140’96€, respectivament.

 

En el cas de clíniques, veterinaris, dentistes, arquitectes, enginyers... la cosa encara és més sagnant. Si te un local de 50m2, van a pujar-li quasi un 42%, de pagar 96€ a pagar 106’43€, si és de 80m2 van a pujar-li un 205’5% (!), pagarà 195’24€, i si és de més de 100m2, pagarà 239’64€ (!).

 

Els bars, restaurants, cafeteries, gelateries, orxateries... prepareu-se. Si pagaven 186’70€, ara en pagaran 377’08€; si en pagaven 222’30€, ara en pagaran 466’54€; si pagaven 400’30€, ara pagaran 736’54€.

 

Ah! Però si vostè te un banc (no te vostè un banc?), estiga tranquil perquè a vostè sí li baixaran la taxa, si pagava 512€, està d’enhorabona, ara pagarà 171’80€. Si pagava 512€, si te 200m2 de local ara pagarà264’31€; si te 300m2 de local, ara en pagarà 350€.

 

Com diem, una pujada exagerada i, a més, injusta. Injusta per diversos motius. No podem entendre per què als bancs els baixen la taxa i a la resta d’establiments els la pugen. Genera més fem un despatx d’arquitectura que un banc? Quin és el criteri?

 

En el cas dels comerciants del poble, no és comprensible que paguen tantíssima taxa, i ara pujada, quan realment a penes generen fem. La gran majoria de comerços, si no tots, reciclen el cartró que generen, i el reciclatge, fins ara, no li costava diners al poble. Com pot ser que una botiga ara haja de pagar tan gran taxa si de miracle generarà una borsa de fem a la setmana? Quin ha estat el criteri per aplicar aquestes pujades?

 

Als bars i restaurants, un sector tan castigat amb la pujada de la llum i el gas, que està veient-se apretat per tirar endavant, el govern d’Oliva sembla que vol tirar-los una nova llosa al damunt. En conter d’ajudar-los, els pugen les taxes fins a un 110%.

 

Amb la que està caient i en Oliva aplicant asfixia fiscal. Mireu el quadre.

 

 

 

La nova contracta del fem: la falsa dicotomia

S’argüirà que aquesta pujada de taxes és imprescindible per a una millora del servei de recollida de fem i de neteja viària. La pujada de taxes era una possibilitat, i podria haver sigut necessari pujar moderadament algun tram de la taxa. Però en tot cas, aquesta pujada tan forta no era precís, ni molt menys.

 

Recentment s’han aprovat els plecs per a la licitació de la nova contractació del servei de recollida de fem i neteja viària. El grup municipal PRO vam votar NO al Plenari. No perquè no estiguérem d’acord en que s’inicie la licitació d’aquest contracte, tot el contrari, ens sembla una gran notícia que després de tant de temps s’haja aplegat a aquest punt. Però no podem estar d’acord amb un contracte «de màxims», com va dir la vicealcadessa Ana Morell al Plenari, ni podem estar d’acord amb el capritx del porta a porta que Compromís ha volgut imposar per tot i per totes.

 

Clar que voldríem un contracte de màxims, però és molt bonico anar a màxims amb la butxaca dels altres. El nou contracte havia d’incorporar noves urbanitzacions que fins ara no es contemplaven, i millorar l’eficàcia del servei, fet per tots indiscutible. Això podria haver derivat en un increment del cost del servei, com és natural. Però s’ha anat a un contracte amb molts extra que, per a lluïment dels governants, en costarà un ull de la cara.

 

El fet de la recollida porta a porta suposa un increment de costos notable i ha estat plantejat malament des del principi. Des de Projecte Oliva, en les reunions celebrades, vam advertir que el porta a porta suposaria un increment molt alt del cost i que no semblava una proposta necessària. En tot cas, ja que Compromís insistia en que «el porta a porta és la tendència del futur» (Barcelona ja està reculant perquè no està donant resultats satisfactoris) nosaltres proposàvem que, de fer-se el porta a porta, al menys, que s’estudiara fer-se en carrers estrets i on els contenidors són problemàtics, com Verge del Mar (en el casc antic de la platja) o el barri de Sant Roc. Sorprenentment, el contracte contempla que el porta a porta es faça en el sector de l’Hort de la Bosca. Un autèntic despropòsit, ja que és una zona residencial amb xalets de gran tamany i molta extensió del sector, el que suposarà una inversió de temps i esforç en personal veritablement desproporcionada.

 

A més, el porta a porta, tal i com està plantejat, suposa que hi haurà dies en els quals els veïns podran traure el cartró, altres els envasos i vidres i altres l’orgànic. No tots els dies podrà traure’s l’orgànic... què passarà a l’estiu?

 

També s’ha dit que la pujada de les taxes del fem venen lligades per llei al cost del servei, i que si el servei puja, automàticament la taxa puja. Açò no és cert, i és una excusa per espolsar-se responsabilitat. La taxa, en cap cas, pot superar el cost del servei (açò sí ho diu la llei), però no diu res que s’haja de cobrar tant com es gasta. Així, gran part del cost podria haver-se costejat amb els impostos ordinaris, una mesura molt més redistributiva que no la taxa, més encara quan s'ha anat pujant els impostos i no s'han sabut utilitzar, com hem vist a les liquidacions. Així, un Ajuntament que s’havia quedat sanejat en la legislatura passada, ara s’ha convertit en una aspiradora de recaptació per mantindre un nivell de despesa i de manteniment de la despesa correnta inflada degut a una legislatura on s’ha errat el plantejament de les inversions (més bé caldria parlar de gasto) de principi a fi.

 

El govern d’Oliva, en la direcció oposada

Com dèiem al principi del text, mentre hi ha un debat viu envers el nivell de tributs exigits per les administracions, el govern d’Oliva ha decidit pujar-los sense fi. S’està corrent en la direcció contrària. I és que les coses no s'estan fent bé. No pot ser que es predique ajudar al comerç local i després se li aplique una pujada sense precedents de la taxa del fem.

 

Hi ha un mal plantejament del govern en aquesta legislatura i les conseqüències són que està llastrant-se els comptes municipals futurs amb un sobrepès de la despesa correnta improductiva. Amb diners a la vidriola, aquest govern, si haguera fet una política d’inversions intel·ligent, hauria acabat molts dels problemes urbanístics pendents i s’haurien pogut fer inversions de manteniment de clavegueram o d’edificis municipals, com l’Ajuntament que, a la llarga, haurien reduït les despeses en reparacions i desfetes. O, principalment (com sempre hem insistit), haver fet la gran reforma administrativa que hauria agilitzat les tramitacions i dinamitzat el sector privat.

 

En Oliva s’ha anat per la via ràpida i lluïdora. L’administració no funciona, i tot ciutadà que acudisca al seu ajuntament, ho notarà. El govern s’ha dedicat als parcs i jardins, fàcil d’executar i molt visible, però vorem després com es pot mantindre tot adequadament. El repte no és fer-se fotos estrenant un parc nou, sinó mantindre’l en condicions al llarg del temps. L’exemple del parc caní, acabat d’estrenar i amb una falta notable de manteniment, s’ha hagut de contractar a una empresa externa per poder desinfectar-lo setmanalment. O el jardí vertical de la plaça de Sant Roc, es podrà sostindre en el temps el seu manteniment? Ara, el contracte del fem... s’ha anat a màxim per a lluir-se. Resultat: més pressió fiscal.

 

I així, progressivament, nadant en una política que te més objectius electoralistes que vertaderament reformistes dels problemes que te la ciutat d’Oliva, i amb cada vegada més distància entre les ambicions polítiques i les necessitats dels ciutadans i les urgències de la ciutat. S’han pujat quasi tots els tributs, i no poc, però els serveis no milloren, perquè no estan gastant-se els recursos de tots en allò essencial, que no sol ser el més visible. No es camina, es corre en la direcció contrària i, després, refer el camí va a costar molt d’esforç. Llàstima de legislatura.