El Govern d’Oliva va aprovar ahir, al Plenari, el pressupost municipal per a 2022. Aplega, com sempre, 9 mesos més tard del que la llei estipula. Però, no s’entén realment aquesta tardança en posar-se d’acord un govern en un pressupost que no és més que una pura previsió d’ingressos i despeses, sense més esperit ni ambició.
De vegades, sobretot en governs de coalició, els pressupostos costen d’encaixar, ja que són el document que marca les línies estratègiques de l’acció de govern. Representen el «per a què» uns partits volen ostentar la vara d’Alcaldia. Aquest pressupost sense il·lusió és el reflex d’un govern sense rumb. Les inèrcies de la passada legislatura s’esgoten i aquest govern Compromís-PSOE mustia irremeiablement.
Una gestió de Recursos Humans sense estratègia
De les necessitats més urgents que te l’Ajuntament d’Oliva és orientar tota l’estructura administrativa cap a la consecució d’uns objectius que reenganxen a la ciutat al segle XXI. Per això, cal una profunda anàlisi de la situació i un esforç extra per esbrinar les necessitats i reptes futurs. Sols així es poden prendre decisions, especialment en matèria de recursos humans, que, amb major o menor encert, apunten a un objectiu concret.
Des de Projecte Oliva considerem que, des de la regidoria de Recursos Humans, que dirigeix el portaveu de Compromís, Josep Escrivà, no s’encerta i no s’adopten mesures eficaces. No es prenen decisions que realment tinguen un sentit transformador i regenerador perquè, per part de Compromís, que fa molts anys que dirigeix l’àrea, no hi ha projecte. Està esgotat. No hi ha direcció perquè no brota cap intuïció clara de cap on dirigir el futur de la ciutat.
L’Ajuntament d’Oliva te una clara necessitat de fer un Pla de Recursos Humans on es faça un clar anàlisi de la situació actual, es marque un objectiu clar a mig termini i, sobre eixos objectius, es tracen les línies d’acció. Eixa és la Fase 0 que, en matèria de Recursos Humans, aquest Ajuntament necessita. Cal un objectiu, sols així s’adoptaran mesures efectives.
Un pressupost sense ànima política
Difícilment, per part del Govern Compromís-PSOE, es pot traure pit per aquest pressupost. És un document purament tècnic, burocràtic. Una pura previsió d’ingressos i despeses que no albira ni una mota de programa ni projecte polític. En una situació de relaxació de les normes fiscals sense precedents, el govern d’Oliva es mostra incapaç de plantejar una idea de ciutat. És un no res. Un pur expedient. Eixir del pas.
I és bona mostra, com dèiem, del que és aquest govern. No va ser un pacte «perquè junts podien fer grans coses per a Oliva». Això va ser un romanç que només els més voluntariosos pogueren creure. I heus ací que, a mitjan del tercer any de legislatura, amb l’elaboració del que podria ser l’últim pressupost d’aquest equip de govern, ha quedat patent que per a Oliva no tenen cap projecte. Voler traure pit d’aquest pressupost és més bé un exercici de pura retòrica. Destacar, en la defensa del pressupost, que s’han tornat a incorporar les partides de subvencions i inversions és com dir que s’ha esmenat l’enginyeria pressupostària que es va experimentar en el pressupost de 2021.
Aquest pressupost és allò que oblida
El pressupost de 2022 oblida inversions fonamentals. No es destina ni un euro a la reforma del Teatre Olímpia i prompte observarem un deteriorament del servei d’aquest espai cultural que es degrada any rere any en mans de Compromís. Per a la reparació del sostre de l’Ajuntament, que fa quatre anys que està en males condicions, inhabilitant la segona planta, és novament un problema que el govern amaga baix la catifa. El no tindre disponible aquesta planta, genera uns costos anuals de més de 140.000€ en lloguers i, així, van pagant-se anualment lloguers sense posar solució al problema. Tampoc es destinen fons per al desenvolupament de la connexió Oliva-Piles per la costa, mostra de que aquest projecte tan cacarejat a l’inici de legislatura ha caigut en l’oblit. L’arxiu municipal, totalment abandonat. Passen els anys i es desconsideren unes inversions que són necessàries i urgents. Quant més anys passen, més s’enquisten aquests problemes.
Pujades de taxes (una pujada tributària, novament)
El govern d’Oliva està dient, poc més o menys, que no creguen vostès a l’oposició si diu que van a tornar-se a pujar impostos perquè el que va a fer-se és una actualització de les taxes. Amb aquesta formulació, que en Moncloa no farien millor, pretén fer un joc de mans i despistar o amagar la realitat. Què és sinó una actualització de taxes?
Després d’haver pujat durant els anys anteriors l’IBI, l’ICIO i les plusvàlues, ara ha aplegat el torn de les taxes de cementeri i clavegueram. Aquest govern de Compromís-PSOE, àvid per recaptar, continua pujant els tributs a la ciutat d’Oliva. Ho defenen dient que ho fan per millorar els serveis, però aquest discurs ja no resulta creïble. Passen els anys i els serveis no milloren.
Es volen construir nous nínxols al cementeri, es vol sanejar la xarxa de clavegueram (ja era hora! Ho estem dient des que es van relaxar les regles fiscals!) i per això volen pujar les taxes. Però açò no te cap sentit atent que tots els anys, a la liquidació del pressupost es generen dos milions de romanent. Açò és, el govern és incapaç de gestionar tots els diners del pressupost, no pot utilitzar-los tots per incapacitat, però decidixen seguir pujant tributs. Apretar a la ciutadania per anar inflant la vidriola i no saber què fer amb ella. Amb aquesta pujada, el govern disposarà de 508.052€ més, en aquest cas, per reformar clavegueram i millorar el servei del cementeri. Vorem on queda tot això.
Un final de legislatura sense ambició
Els pressupostos són la mesura de la salut d’un govern municipal. En aquesta legislatura, l’any 2019 es va aprovar un pressupost in extremis, en 2020 no en va haver (per primera vegada en la història), en 2021 un pressupost quadrat a la força i en 2022 un pressupost buit, pobre i sense il·lusió. Tot, mostra de l’esgotament d’una coalició nascuda per força de les estructures polítiques de Compromís i PSOE a València i que hui agosta tristament en un final de legislatura sense rumb ni projecte. Un temps perdut.